Antologia Bastarda (2020)

Antologia Bastarda. Literatura d’Instagram portada al lloc on pertany però convertida en poesia de debò. No-poemes que havien sigut publicats a llibres, la naturalesa real dels quals era Internet.

Cartell performàtic de sortida de l’Antologia Bastarda, dissenyat per Laura Llobet.

Era, veritablement, l’època àlgida per als autors de l’anomenada poesia d’Instagram en llengua castellana. Època en la qual aquells que ja s’havien convertit en autors consagrats feien el pas de publicar per a grans editorials, al mateix temps que d’altres muntaven el seu propi negoci a l’indústria. Però el procés fins aquí havia estat marcat per un esquema ben clar: primer Instagram i després llibres.

Mentrestant, a Catalunya tothom es preguntava com era possible que no sorgís un fenomen semblant i, fins i tot, es posava com a senyal de bona salut del nostre sector literari. Val a dir, però que aquells autors castellans (Gil de Biedma, Luís García Montero,…) que havien influït en les joves promeses de la «poesia d’Instagram» a l’Estat espanyol ho havien fet també en la literatura poètica catalana en general, des de Joan Margarit fins a Juana Dolores.

Aquesta influència directa va permetre als autors catalans de saltar-se els passos que havien seguit a la resta d’Espanya. Això, malauradament per a nosaltres, no ens va estalviar dels Defreds, els Marwan i les Luna Miguel de torn, sinó que ens els va posar a tots directament a les llibreries catalanes en forma de Míriams Cano, Annas Gual, Paus Vadell, etcètera.

L’Antologia Bastarda va venir a burlar-se de tot aquest ambient i el va voler posar al lloc que tocava. I la repercussió no va ser poca, éssent entrevistat per l’Associació Col·legial d’Escriptors a Catalunya (ACEC) amb motiu del llançament de l’obra. Aquí en podreu veure el resum:

In