El que va fer d’aquest recital una experiència única va ser l’ús innovador de tecnologia i poesia. Vam utilitzar el dispositiu d’impulsos magnètics i sons (vegeu-ne més informació aquí), de manera que cada cop que la Chantal i jo ens tocàvem, es produïa un so melòdic que harmonitzava amb les nostres paraules. Aquesta fusió de gestos poètics i música ens va permetre crear una experiència multisensorial inoblidable per al públic.

Durant aquell recital, les nostres paraules s’entrellaçaven en una dansa poètica única, mentre els sons magnètics omplien l’aire. Les emocions es fusionaven i es transmetien al públic, creant una connexió profunda entre nosaltres i els assistents. Cada moviment, cada paraula, era una expressió artística plena de significat i bellesa.

Però l’experiència no va acabar aquí. Al finalitzar el recital, vaig decidir sorprendre el públic amb un gest especial: vaig sortejar el poemari escrit expressament per a aquell dia. La sort va recaure en una nena petita, que va ser l’afortunada guanyadora del text, el qual no era ni més ni menys que el Quadern d’Hiperpoesia número 3 en tirada única (vegeu-ne més informació aquí). Va ser un moment carregat de significat poètic, ja que la poesia va trobar un nou amant de les paraules en aquesta jove lectora.

Des de fa molt de temps, havia somiat amb poder compartir els meus versos en aquest festival prestigiós, conegut per la seva excel·lència i el seu compromís amb l’art poètica. Ser convidat a recitar en aquest escenari em va omplir d’una emoció indescriptible, ja que vaig tenir la sort de veure’s envoltat de poetes talentosos i apassionats que han deixat una empremta en el món de la poesia.