En el món saturat de la literatura i l’art contemporanis, sorgeixen obres que es converteixen en punts d’inflexió. Un d’aquests treballs és, crec, “Fragments de suïcidi”.

«Fragments de suïcidi» és una crítica incisiva al sistema literari actual, que ha convertit l’art en un subproducte de l’autoajuda. L’obra exposa les limitacions que aquest enfocament imposa a la creació d’art genuí. En un món on tot sembla destinat a servir com a guia per a una millor vida personal, era interessant parlar del suïcidi no com a via per escapar, sinó com a expressió última artística.

Per altra banda, el videopoema t’envolta amb un format visual captivador, combinant imatges senzilles i una narrativa complexa. A través d’aquesta experiència audiovisual vaig aconseguir trencar, encara que fos mínimament, amb la dominància de l’autoajuda com a eix central de la creació, tot inspirant a moltes altres veus.