L’Antologia Bastarda es consolida com un projecte singular de crítica-obra i obra-crítica, a més de convertir-se en un nou estil de creació.

Aquest projecte no només ens ofereix una nova perspectiva sobre la intersecció entre tecnologia i art, sinó que també posa en relleu el paper de la intel·ligència artificial com a col·laboradora creativa i com a eina de perfecció del resultat.

«Bressol d’Estiu» és un testimoni vibrant de la naturalesa del joc i la diversió en la poesia.

A través d’aquesta experiència audiovisual vaig aconseguir trencar, encara que fos mínimament, amb la dominància de l’autoajuda com a eix central de la creació, tot inspirant a moltes altres veus.

«Vós és teu Carrer Gant tot!» és el segon número dels Quaderns d’Hiperpoesia, una col·lecció de plaquettes poètiques que redefineixen els límits de la creativitat literària.

"Amb què es paguen els poemes" és una tirada de 3 peces audiovisuals de l'antidiscurs poètic. Una d'elles va guanyar el premi Marta Pessarrodona de poesia.

Explorant l’immensitat de la creativitat enmig de la pandèmia: POEMOT, un viatge brechtià i surrealista de 10 metres de poesia i art.

Basant-se en la crítica i la sàtira, «Quaderns d’Hiperpoesia 1. Superpòsit» s’endinsa en un territori poc explorat de la poesia actual.

Literatura d’Instagram portada al lloc on pertany però convertida en poesia de debò. No-poemes que havien sigut publicats a llibres, la naturalesa real dels quals era Internet.

Oulipó (literatura potencial) en format pàgina web, poema quíntuple a partir de la combinació de bases de dades i un manifest que carregava contra el sistema de premis literaris.